Tradicionalment, es coneix a la calçotada de Palamós com una típica festa gastronòmica de la comunitat autònoma de Catalunya, més concretament de la regió occidental. L’originalitat ve de la comarca de l’Alt Camp, a Tarragona, i més concretament del municipi de Valls però durant els últims s’ha anat estenent aquesta tradició fins a permetre degustar-se en pràcticament qualsevol punt de la comunitat autònoma entre finals de l’hivern i el començament de la primavera.

Realment, els calçots són una varietat de ceba que es conrea especialment per a aquesta fi i, una vegada recollits, es rosteixen directament sobre les flames de sarments de vinya i es deixen reposar en manolls recollits en paper de periòdic perquè acabin de coure’s. Una vegada cuinats, es mengen amb la mà untats en una salsa especial per a l’ocasió molt similar a la salsa romesco. Les brases restants s’usen per a rostir la carn i l’embotit que es menja com a segon plat. Tot un gust per al paladar!

Característiques dels calçots de Palamós

Quan s’han cuit prou i han reposat en el paper de periòdic, es retira la capa exterior carbonitzada mitjançant un petit pessic en la zona de les arrels fins a retirar la capa cremada i deixant a l’aire el tendre i cremós interior. Quan es consumeixen en un restaurant, en comptes de servir-los embolicats en el paper de diari, se sol servir damunt d’una teula, per a conservar-los calentes durant més temps.

També és habitual en algunes zones de Barcelona col·locar un pitet enorme que arriba fins als genolls per a evitar tacar-se, ja que es mengen amb les mans i és pràcticament inevitable acabar tacat.

El sabor és, lògicament, a ceba però deixa un gust i un tacte molt agradable. És un aliment molt conegut i famós, tant la manera de plantar-los, com cuinar-los o menjar-los. Sens dubte, és una experiència molt particular de la zona.