El pas de Truman Capote per Palamós

En diverses ocasions, Truman Capote es lamentava a les seves amistats el fet d’estar lluny del seu Manhattan però, al mateix temps, s’enamorava de les vistes que tenia des de la seva habitació a l’hotel pròxim a la platja, les vistes al port i a aquesta mar tan transparent que li meravellava. A més, la bullícia de pescadors que sortien de matinada a pescar i el despertaven, també li cridava l’atenció.

En diverses ocasions afirmava que Palamós és un poble de pescadors amb l’aigua de les seves platges tan clara i tan blava com els ulls d’una sirena. També indicava que es despertava tan d’hora perquè els pescadors li despertaven amb el soroll a les 5 del matí..

Una vegada en peus, Truman Capote sempre tenia llest un suc de taronja en la cafeteria del mateix hotel i, des d’aquesta mateixa cafeteria, es va posar a buscar una casa de lloguer on poder instal·lar-se fins que, després d’unes setmanes de cerca, es va topar amb la Millar, al costat de la platja de la Catifa i on va estar molt temps treballant amb el seu llapis i el seu pijama escrivint. En el mateix format, lloguer, va estar en un xalet en una platja de Calonge i en una casa en Cala Sanià, totes molt pròximes a l’amor que havia descobert: Palamós.

Com si d’un ciutadà de Palamós de tota la vida es tractés, Truman Capote va instaurar certs hàbits diaris com per exemple anar a buscar la premsa estatunidenca per a informar-se de l’actualitat en la llibreria Cervantes, a comprar unes olives farcides d’anxova, un gran descobriment per a ell, amb ginebra i ginger en la pastisseria Samsó.

A vegades també visitava al matrimoni Colomer en el seu antic hotel per a prendre’s uns martinis al costat d’ells o el seu ja tradicional suc de taronja sol o acompanyat amb vodka.

En acabar el seu llibre “A sang freda” i per petició expressa de la seva parella, va marxar molt a la seva pesar per a comprar-se un xalet als Alps en comptes d’adquirir l’última casa que va llogar a Palamós, abandonant així la Costa Brava, des d’on se li continua recordant gràcies a la gran labor del Museu de la Pesca, que organitza anualment una ruta costumista-literària on Truman Capote té gran importància.

Deixa un comentari