A la zona on se situa el castell hi havia una vil·la romana que, a la vegada, va ser construïda sobre un assentament iber. La primera vegada que s’ha tingut constància va ser al 1063 en un pergamí que es conserva al monestir de Sant Pere de Galligants tot just a l’arxiu de la Corona d’Aragó, tot i que en aquell document es fa referència a 2 castells.
Venda del castell de La Fosca
El Castrum Sancti Stephani de Mari era la seu d’un domini senyorial a mans de Dalmau de Palol, senyor de Vulpellac (Forallac), l’any 1272. Al 1277, a través del primer alcalde de Palamós (Arnau sa Bruguera), va vendre per 7.500 sous barcelonesos el castell al rei Pere II conjuntament amb unes altres terres i masos per satisfer la voluntat d’aquest en tenir un port a l’empordà.
Durant l’edat mitjana va anar canviant de mans fins acabar finalment a les d’en Berenguer de Cruïlles, que el va comprar per 20.000 sous barcelonesos. Més tard, al 1484, la vila de Palamós i el Castell de Sant Esteve va passar a se propietat de Galceran de Requesens, el primer compte de Palamós.
L’enderrocament del Castell de Palamós
A la Guerra dels remences va ser pràcticament enderrocat i es va abandonar fins que al voltant del segle XVI es va reconvertir en una casa de pagès com les e la zona, continuant essent un punt estratègic de vigilància i defensa dels entorns de la vila de Palamós.
A l’Edat Moderna, es va dur a terme a l’hora el control de la costa per alertar d’incursions de pirates i corsaris amb l’explotació agrícola de la terra dels voltants.
De la vigilància, però, s’encarregaven les parròquies de Palamós, Vila-Romà i Vall-Llòbrega compartint pòlvora, bombardes i arranjaments per als murs.
Al 1568 consta en alguns documents antics una transacció econòmica en concepte d’obres de reparació del que es va anomenar com “la fortalesa de la Fosca”.
La dualitat d’explotació agrícola i fortí de vigilància es va mantenir fins a finals del segle XVIII ja no per prevenir incursions de pirates però si per d’altres perills com les naus angleses, el contraban o, fins i tot, per allunyar embarcacions amb pesta. Al cap de poc temps, es va quedar només amb la funció de feines agrícoles.
L’abandonament del Castell de Sant Esteve de Mar
Fins al segle XX va continuar siguent una masia quan va ser abandonat degradant-se any rere any per culpa de la seva situació. El fet d’estar a la vora del mar i patir totes les inclemències del temps va ser clau per la decadència que ha anat patint.
Recentment, al 2009, es va signar un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i La Caixa pel desenvolupament d’un programa anomenat “Programa Romànic Obert” on s’estableix que, conjuntament amb l’Ajuntament de Palamós, va passar a ser propietat municipal i, al 2011 i 2015, es van realitzar un projecte d’obres que faria consolidar el terreny, feines de desbrossament, planimetria, …
El seu ús en l’actualitat a Palamós
Els ciutadans poden gaudir de l’espai tot seguint unes pautes sol·licitant el seu ús mitjançant una sol·licitud genèrica a l’OAC de l’Ajuntament de Palamós especificant el motiu pel qual es sol·licita aquest ús.
Tot i això, s’han de tenir en compte les següents indicacions:
- Existeix una dificultat real en els accessos a tot el recinte per a vehicles i no existeix cap aparcament públic proper.
- El Castell no té l’accessibilitat suficient per a persones amb mobilitat reduïda i/o amb discapacitat.
- El recinte no disposa de serveis ni es poden instal·lar sanitaris portàtils així com tampoc disposa de subministraments d’energia elèctrica ni d’abastament d’aigua.
- No existeix cap servei per a recollida d’escombraries.
- El Castell no disposa de cap tancament al sostre i, per tant, a l’activitat a realitzar s’han de tenir en compte les condicions meteorològiques.
- Les activitats han de ser respectuoses amb l’estructura romanent i, per tant, no es pot modificar ni alterar cap element estructural (fer forats, instal·lacions, …).
Antoni Grifol [CC BY-SA 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)]
